Preguntes més freqüents > Índex de preus de consum
Índex de preus de consum
  L’IPC és representatiu del meu consum?
  L’IPC és un indicador de si els productes són cars o barats?
  Què mesura l’IPC?
  Quins productes se seleccionen per elaborar l’IPC?
  Per a què serveix l’IPC? Com s’utilitza?
  Amb quina periodicitat es publica l’IPC?
 
 

 L’IPC és representatiu del meu consum?
 

L’IPC és fruit de la recol·lecta mensual de 4.750 preus de 3.675 productes. El fet que es recullin no vol dir que individualment els consumim tots, com tampoc el nostre cistell de mercat ha de correspondre a la distribució recollida en l’IPC.

 
Això és així perquè l’IPC és una mesura de l’evolució dels preus dels productes que són representatius del mercat, podent així recollir més d’una marca i/o model d’un mateix tipus de producte, quan nosaltres tant sols en consumirem un, i en un sol establiment o botiga. En el mateix sentit, l’IPC recull la distribució de la despesa (ponderacions) del conjunt de les llars residents al Principat, quan l’estructura de les llars d’Andorra és diversa (famílies monoparentals, jubilats, pares amb fills, pares sense fills...), i en conseqüència el seu consum també.
 
L’objectiu de l’IPC és poder facilitar una mesura nacional de l’evolució dels preus, que forçosament tindrà divergències amb l’IPC individual de cadascun dels ciutadans d’Andorra, però que presenta l’avantatge de ser aplicable al conjunt dels ciutadans, de manera universal, sense presentar discriminacions ni diferències per raons de preferències de consum, i representatiu d’un mercat molt més ampli que el consum individual.
 

L’IPC no és, doncs, exactament igual al nostre IPC individual; en primer lloc perquè el nostre IPC individual recull l’evolució dels preus que consumim individualment, mentre que l’IPC nacional recull l’evolució dels preus de tots els béns que consumim tots els ciutadans. En el mateix sentit, l’IPC recull la distribució de la despesa del conjunt de ciutadans, que pot diferir per motius d’estructura social, però també a causa de les nostres decisions individuals de consum, de la nostra distribució de despesa individual. El cistell de la compra recollida en l’IPC és l’estructura de la majoria de ciutadans del Principat.

  Pujar   

 L’IPC és un indicador de si els productes són cars o barats?
 

L’índex de preus de consum és un instrument de mesura que permet estimar, entre dos períodes, la variació de preus dels productes i serveis consumits pels residents andorrans.

L’IPC mesura la variació de preus dels productes i serveis, en cap cas mesura el nivell de preus dels productes.
La taula següent ha de poder servir-nos d’exemple gràfic:
 

Producte
Índex 1998
Índex 2001
Variació 01/98
Preu 1998
Preu 2001
Pomes
100
101
1%
2 €
2.02 €
Taronges
100
110
10%
1 €
1.10 €

 
Al desembre del 2001 obtenim per la varietat “pomes” un índex de 101 (base 1998=100) i per la varietat “taronges” un índex de 110 (base 1998=100). 
 
La comparació de l’evolució dels dos productes, entre l’any 1998 (base 100) i el desembre del 2001, ens mostra com les pomes han augmentat de mitjana un 1% [1% = (101/100-1)*100] i les taronges un 10% [10%= (110/100-1)*100].
 
La comparació dels índexs no ens permet afirmar que les taronges siguin més cares que les pomes. L’índex tan sols mostra la variació de preus.
 
Una altra cosa és el nivell de preus. Aquest pot ser, per a l’any 1998, d’1 € per a les taronges i de 2 € per a les pomes. Així, tot i variar un 10%, al desembre del 2001 les taronges costen 1.10 €, un preu molt inferior al de les pomes que tot i variar un 1% costen 2.02 €.
 
El mateix fenomen succeeix quan volem comparar els índexs de dos països o bé dos regions.

Un índex de preus més elevat que un altre, o una variació a l’alça més forta, no vol dir forçosament que el preus siguin més alts (nivell dels preus) sinó que aquests han augmentat més (variació).

  Pujar   

 Què mesura l’IPC?
 

Quan diem que el consum d’una família o bé d’un país ha augmentat entre dos períodes, aquesta variació pot ser deguda a tres fenòmens:

Un increment de la quantitat de productes consumits. L’exemple podria ser el cas d’una família que passi de consumir una barra de pa corrent de 1⁄2 kg al dia a una barra de pa corrent d’1 kg. Si els preus no s’han mogut i el preu del pa continua sent d’1 €/kg, podem dir que el consum s’ha duplicat mitjançant, exclusivament, un increment de les quantitats.
 
Un increment dels preus dels productes consumits. En aquest cas si la família de l’exemple anterior continués consumint un pa de 1⁄2 kg però es trobés davant un increment del preu del pa corrent, passant aquest d’1 €/kg a 2 €/kg, aquesta veuria duplicar el seu consum. No obstant això, aquest increment no correspondria al consum d’una quantitat més gran de pa, sinó al reflex d’un increment pur del preu de pa.
 
Un canvi en les característiques dels productes consumits. En aquest cas la família passaria de consumir una barra de 1⁄2 kg de pa corrent d’1 €/Kg a consumir una barra de 1⁄2 kg de pa de nous de 2 €, considerat pa més qualitat pel fet d’incorporar fruits secs. En aquest cas el consum ha variat, però no per un canvi de quantitat sinó per un canvi en la qualitat del producte consumit, que es reflecteix en el preu del producte.
 
En els tres casos el consum s’ha duplicat passant de 0,5 € a 1 €, si bé l’origen d’aquest increment és diferent (quantitat, preu o qualitat). En la realitat una modificació del consum, ja sigui d’una família o bé d’un país, és fruit de qualsevol combinació dels tres fenòmens.
 
L’IPC mesura l’efecte dels canvis en el consum, que són només conseqüència dels canvis en els preus.
 
En efecte, l’IPC no mesura els canvis en el consum fruit d’un canvi de qualitat o bé de quantitat. L’anàlisi d’aquests fenòmens és més propi d’un índex del cost de la vida. No obstant això, per poder construir aquest índex hauríem de saber totes les preferències i hàbits en el consum d’una persona en concret. Satisfer aquesta condició per un gran nombre de persones o bé per tota la població d’un país no és possible.

Per això l’IPC es basa en una cistella de la compra fixa en el temps. Tots els canvis en el cost de la cistella no poden ser atribuïts a un canvi en la quantitat i/o la qualitat dels béns que la componen.

  Pujar   

 Quins productes se seleccionen per elaborar l’IPC?
 

 L’IPC és l’instrument de mesura que ens permet estimar la variació en els preus dels productes. Per tant, hem de fer una selecció de productes que sigui representativa de la realitat. També es podria recollir la variació de la totalitat de productes, però seria una tasca feixuga, costosa i també innecessària ja que a partir d’una mostra de productes, escollida rigorosament per tal de mantenir la representativitat de l’índex, podem determinar quines han estat les variacions d’un conjunt de productes molt més ampli que l’analitzat.

L’IPC és fruit de la recol·lecta mensual de 4.750 preus de 3.675 productes. El volum de productes no és fruit de l’atzar sinó més aviat de la confrontació entre el marge d’error assumible i el cost de l’enquesta.
 
Per poder seguir un producte, en primer lloc l’hem de definir i en segon lloc associar-lo a un lloc de venda a partir del qual en seguirem l’evolució en el temps.
 
La combinació d’un producte amb un lloc de venda l’anomenarem sèrie. La sèrie serà l’element base en l’elaboració de l’IPC, per poder enquestar cada mes l’evolució d’un producte en concret, en un lloc determinat, al llarg dels mesos.
 
Així, a títol d’exemple, seguirem un producte “mongetes fresques” de tipus “perona” en l’establiment “X” i així ho farem al llarg dels mesos la mateixa setmana del mes. Ara bé, per determinar quins són els productes que formen part del marc de l’IPC es verifica que compleixin un cert nombre de condicions, que són:
 
• Ser representatius del consum nacional. Per a aquesta finalitat definirem exhaustivament cada grup de productes perquè siguin fidels als declarats en el marc de l’EPF. Paral·lelament, per cada tipus de producte tenim un gran ventall de marques i models. Per poder seguir sent fidels al consum dels residents, i amb el suport dels professionals de cada sector, seleccionem els productes més comprats per part dels consumidors.
 
• Ser representatius de la distribució territorial del consum declarada per les famílies enquestades en el marc de l’EPF En efecte, destinem més esforços a enquestar aquelles zones geogràfiques on s’efectua més despesa.
 
• Ser representatius del lloc d’intercanvi, és a dir, que destinem més esforços en els locals comercials on s’efectuen més transaccions.
 
Pel que fa a la distribució dels 3.675 productes en funció dels grups aquesta no és del tot calcada a la importància de cada grup dins de l’IPC ja que hi ha un altre element que entra en joc. En efecte, hi ha certs tipus de productes com poden ser els productes frescos (ex.: peix, verdures, fruita...), o bé el vestit i el calçat, que pateixen variacions molt més sovint i de major amplitud que els productes manufacturats, que presenten una evolució dels preus molt més estable (ex.: automòbils, tabac, mobles, llibres...)
 
Destinarem doncs més esforços a seguir aquells tipus de béns que pateixin variacions més sovint i de major amplitud.

Un cop disposem del conjunt de productes i establiments podem passar a les enquestes.

  Pujar   

 Per a què serveix l’IPC? Com s’utilitza?
 

L’IPC s’utilitza sobretot per estimar les variacions del poder adquisitiu i com a mesura de la inflació.

L’IPC és un bon indicador de la inflació per a les famílies ja que reflecteix l’increment de preus dels articles de consum, components principals de la despesa de les llars. També és un bon indicador de l’economia nacional ja que el consum representa un 60% del producte interior brut (PIB)
 
Si ens interessem per la totalitat de productes de la cistella de la compra podem consultar la variació de l’índex general. Si en canvi el que volem és seguir l’evolució dels preus d’un producte en particular, podem consultar un dels índexs de grup, com per exemple el d’”alimentació” o el de “transport”, o subgrup, com el de “fruita fresca” o el de “reparacions de vehicles”.
 
En aquest cas presentarem dos grans tipus d’utilitzacions.
 
Utilització conjuntural
 
L’IPC és utilitzat pels responsables i els observadors de l’evolució econòmica. Per mesurar la inflació anyal es pot utilitzar la relació entre l’índex del mateix mes en els dos anys en qüestió o bé la relació entre les mitjanes dels dos anys.
 
Si al novembre de l’any passat l’índex era de 160,1 i al novembre d’aquest any és de 163,5 podem dir que la inflació anyal és del +2,12%, és a dir, (163,5 / 160,1 - 1) x 100.
 
La relació entre dos mesos consecutius pot no donar gaire informació sobre l’evolució dels preus, a causa de la forta estacionalitat de certs productes, com els productes frescos que inclou l’índex general. És normal que els preus pugin més al desembre a causa de les fortes despeses de Nadal; si comparem, però, l’índex del desembre d’enguany amb el del desembre de l’any passat, podem tenir una indicació millor de l’evolució dels preus.
 
Utilització social
 
L’IPC pot ser utilitzat també en:
 
• les negociacions salarials,
 
• l’increment del salari mínim,
 
• les revaloracions de les pensions, prestacions socials...

• els contractes de lloguer i comercials, contractes privats indexats, les pensions alimentàries...

  Pujar   

 Amb quina periodicitat es publica l’IPC?
 

D’acord amb el que estableix el Decret per a l’oficialització de l’índex de preus al consum (IPC) per a Andorra del 16.12.98, les variacions percentuals es fan públiques anualment al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, durant la tercera setmana del mes de gener, mitjançant un decret.

Tanmateix, els índexs de preus al consum es publiquen mensualment al Butlletí Mensual de Conjuntura i es difonen a través del web.

  Pujar